dilluns, 20 de maig de 2013

Per això la vaig triar...


   Els seus mugrons tenien gust de síndria per a la meva boca assedegada d'estiu i d'alegria. Del vi blanc moscat que emergia de la seva saliva en contacte amb el meu cos, en naixien tres dofins platejats amb deliris de llibertat que nedaven sense treva damunt la cresta de l'onada de la mar del plaer. El ponent era dolcíssim i el nostre bategar palpitant s'alliberava d'enyor amb el moviment circular de la tendresa. El desig no deixava intuir signes d'adormir-se i... lluny dels ulls dels qui judiquen, per fi... érem juntes conduint el timó d'un vaixell sense cap més port ni horitzó que el de l'amor i amb un únic màstil i una única vela: els de de la llibertat, llibertat de ser com érem, llibertat de poder estimar com estimàvem i llibertat de poder incloure tants submóns com el nostre cervell fos capaç d'imaginar i de construir. Per això no hi havia dubte. Cap dubte. Per això la vaig triar. Per això vaig triar la meva dona. Per l'amor profund que sentia cap a la bellesa, la Vida majúscula i l'alegria... I pels tres dofins que quan ella no hi era seguien nedant dins el meu pit extasiat amb la seva olor enganxada a la pell i el record dels seus sospirs abrasats entre els meus malucs salvatges al seu tacte ataronjat.


dimecres, 1 de maig de 2013

Vindrà el llop...

Si no et menges les farinetes vindrà el llop.
Si no t'adorms vindrà el llop.
Si no estudies vindrà el llop.
Si no et cases vindrà el llop.
Si no ets mare vindrà el llop.
... i el llop naixia de les teves pròpies paraules
i creixia
i es reproduïa
i no
ni menjant
ni dormint
ni estudiant
ni casant-me
ni infantant
vaig aconseguir que el llop,
aquell mateix llop que va fer-me por el primer dia
deixés d'assetjar-me cada vespre quan, de nou,
igual que el pare i la mare
tornaves a fer-me creure que
sola
jo, tota sola,
podria assassinar-lo.