Amor real

  El dia que t’adones que voldries l’eternitat per aprendre a estimar més a l’altre és el dia en què els succedanis amb els quals t’has conformat tota la vida queden al descobert. L’amor real arriba amb la fúria de l’amor autèntic dels nostres avantpassats per aixecar el llençol a tots els fantasmes que ens han estat alimentant amb les seves engrunes de parcialitat. Com fer front al descobriment d’haver perdut mitja vida quan t’adones que no t’han estimat pel que ets sinó pel que dónes, que no t’han estimat per fer-te feliç sinó per què els fessis feliços, que no t’han estimat per omplir-te la vida sinó per què els omplissis la seva?    L’amor real és alegria i pànic en el seu estat més pur, alegria i pànic indefugibles de viure. Alegria innocent d’un infant creixent cap a la vida i por atàvica del vell cap a la mort. L’amor real arrasa amb les mitges tintes, amb els equilibris que hem volgut mantenir, ens destapa els ulls, ens despulla de la mortalla, ens deslliga les mans i ens dota d’una supraconsciència alegre i espantada que tothom ens descobreix en la mirada. L’amor real desallotja de nosaltres tot allò que no és nostre i havíem cregut que ens conformava la identitat, desallotja les mitges veritats, les omple tant que no deixa espai als espectres, que hem volgut disfressar de vida, en cap de les nostres cambres interiors. L’amor real no és necessitat, és regal, no és un temps, és el temps, no és existència, és essència. L’amor real no es pot guardar en un calaixet del teu mapa vital perquè, en entrar-hi, s’obren tota la resta de calaixos i es desendrecen, alguns es buiden, d’altres es recol•loquen, tots grinyolen. L’amor real no té brúixola ni s’inscriu en els mapes d’universos finits, només és aire, aigua, aire, terra i foc. L’amor real és saber-te i adonar-me que amb tu, per tu, en tu i més enllà de tu, si tu hi ets jo sóc.

* Gràcies, Sterxu, una vegada més,  per posar veu a les meves paraules.   

Poesia amb accent de dona

  
  A l'Iroom Espai Polivalent el dia 7 de març de 2013 i organitzat per na Maria-Antònia Massanet vam donar l'entrada al Dia de la Dona amb un recital de 25 dones poetes, tant emergents com de llarga trajectòria, de diverses edats, procedències i accents, i vàrem contribuir a descriure en vers l'experiència plural de viure en un cos de dona. Va ser una oportunitat extraordinària de recitar acompanyada de referents literàries contemporànies. La sala es va omplir de gom a gom i va acabar essent una gran festa de poesia en femení. A més de les poetes en cartell, una Blanca-Llum Vidal a punt de ser mare també va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos. A la foto em sebla que podreu detectar l'alegria que va regnar a la sala.

Hemofília

sense por de la navalla que m'esquartera
miro esberlar-se cada gota
contra els penya-segats
fins que arriba al riu

diluïts els glòbuls rojos del desig
l'aigua dolça morirà en qualsevol mar

la lluna, marmessora,
vetllarà les darreres voluntats.

A vegades...

"A vegades
esquitxo i segons on sigui, veig tots els colors i, a partir d’ aquí ,
ja no puc parar de fer dibuixos i lletres i coses. Sempre." J. Grifoll


A vegades volo amb tu. Dins una nau espacial, amb la gravetat. A vegades
em despentina la música de violins dissonants i poc harmònics. A vegades
pasto somnis i els cremo sense traça i m'incendien. A vegades
bramo allò que cremo sola, com una pira que pretén escalfar el món. A vegades
el temps em dimensiona de nou, cosmogònica. I els rellotges giren a l'inrevés fins que arribo al moment de ser engendrada. A vegades
em penso si vull ser concebuda i angoixo el sexe dels meus pares. A vegades
sóc la vella que sóc abans de ser-ho, essent-t'hi ja del tot. A vegades
faig bullir a l'olla herbes medicinals i receptes mèdiques mentre faig vestits de ganxet pels meus néts desconeguts.

* Josep Grifoll és un Artista majúscul i aquí podeu trobar-ne la demostració:

http://poeticacrapulistica.blogspot.com.es


http://grifoll.blogspot.com.es