dimecres, 24 d’abril de 2013

Una carta d'amor

  Friso per escriure una carta d’amor , però, no una carta d’amor qualsevol, no... Una carta d’amor diferent, especial, màgica, que no tingui res de tràgica i que porti amagat un secret en el seu sí... Una carta d’amor que sigui rosa, llibre, carmí i camí. He dit camí? No, camí no. Una carta d’amor que sigui bosc i que pugui oferir-te tots els camins que tu somnies. Vull escriure una carta d’amor que sigui aventura, aventura de corsaris vius, de bandolers vius, d’amants fugitius vius, de pallassos que et fan riure o de músics folls que són aquí només per viure i escriure una simfonia... Vull escriure una carta d’amor que t’arrenqui els peus de terra, que per a entendre-la, hagis de marxar a les estrelles amb un coet o entrar dins les aigües de la mar amb submarí. Vull escriure una carta d’amor que a la vegada pugui ser carícia, que quan necessitis repòs, pugui transformar-se en ploma lleugera i suau per acariciar-te l’ànima... que si el que vols és una nit d’aquelles de colors vermell i lila, es passegi per cada plec de la teva pell amb la més dolça saliva i t’abraci amb braços forts i mans segures i t’allunyi del neguit i les malures.

  Friso per escriure una carta d’amor, però, no una carta d’amor qualsevol, no... Una carta d’amor màgica que faci que algú, algun dia, estimant-te tant com jo, sigui només alegria sense plor, sigui aventura, sigui carícia i sigui passió però que , a diferència de mi... no visqui a la presó d’aquests barrots negres, densos, feixucs i perpetus... fets de por.

  Friso per escriure una carta d’amor i dir que t’estimo... però que, per més que intento avortar-me la por i voldria fer fora el color del dolor, has de saber que, ni un sol dia, no aconsegueixo deixar de ser jo.