divendres, 22 de març de 2013

Reflexions sobre la poesia...

   La poesia és a la vida el que una copa de cristall al vi. Cal tractar-la amb delicadesa, agafar-la per la tija sense que l'escalfor de les nostres mans en canviï la temperatura i deixar que brilli la transparència perquè els colors i les olors del vi no siguin contaminats. La millor poesia, com la bona copa, millora l'existència. La pitjor, com unes copes xates de vidre gruixut, vulgaritza el més excels. Ara bé, també com hi ha vins senzills que beguts en bones copes ens semblen un regal, la bona poesia és capaç de fer de petits detalls de la vida el millor poema. La poesia és a tot arreu... En una escola bressol, en les mans dolces de les infermeres dels hospitals, en les arrugues dels ancians, en la lluita dels que volen sobreviure, en l'enyor, en la tristesa, en els vençuts, en la bellesa, en la tenebra, en la traïció, en l'estultícia... El poeta és la mirada de qui, a més de capir-la, fa que les paraules neixin per poder transmetre allò que han vist els seus ulls, aquell espai que de vegades seria imperceptible als nostres. El bon poeta, qui ho aconsegueix amb el ritme, la música i la màgia. M'agradaria tant arribar a ser un bon sommelier... M'agradaria beure la vida a petits glopets de poesia sabent-ne assaborir el gust de flors, de petjades i de comiats...
















Fa uns mesos em van fer una entrevista a la ràdio en què vam reflexionar al voltant del tema... Què és la poesia? Us enllaço l'àudio: